De Tracey Emin a Quentin Blake, passant per Hokusai.

Genial reportatge de Katsusika #Hokusai. Curiosament, ara que està més de moda la serigrafia (gravat en general) i la il·lustració gràcies a instagram, etc, potser siga més fàcil acceptar la idea de que la formalitat de l'art, és relativa al relat que en una societat va vertebrant-se, com a relat oficial.

En aquest trajecte que és la vida, la política i la lluita per defendre un estil (o un conjunt d'idees) i la tecnologia, són les que fan que d'alguna manera s'assenten els conceptes "predominants" del relat que després s'estudiarà a les escoles. 
 
Així, tenint en compte que aquest artista era coetani de Jaque-Louis-David o de Dominic Ingres, per exemple (neoclàssics s.XVIII), potser té més sentit entendre que l'heterogeneïtat -fragmentació- de la producció d'imatges actual en les xarxes, és senzillament, el que ens ha tocat viure i que, possiblement, un dibuix de Quentin Blake pot ser igualment valuós que "el llit desfet" de Tracey Emin...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada