Pirotècnia.

Tecnificada senyalava el cel i tots miraven on ella havia vist. Jugava amb aquelles ànimes pobres que quasi mortes només podien confiar amb el mite. Amb la megalomania. S’havia fet ama de totes les actituds.

js,jzb,zxvb,mzx,nz.,mv-.

Metafòricament escric de nou. No estava segur de tornar a la primera persona per què com ja saps, i sinó ja t’ho explique jo, la connectivitat de les pulsions amb els estímuls depén sempre de l’estat d’ànim.

I què té això a veure amb la història d'unes "ànimes pobres i quasi mortes" ? Molt poc. Escric quasi sense mirar a la pantalla. És com fugir, fugir ràpid, quan més ràpid escric més confuses són les idees, però és en aquest caos on trobe els recursos.

Jo abans escrivia de tot cor, era com obrir-se en canal, i tot a través d’un procés creatiu paral·lel. Ara aparentment no, hem costa molt més ser sincer, m’oculte darrere d’una història que pretén ser literària.

lkjbask-jldsnnds.,nd

Definitivament havia aconseguit dirigir aquell grup de gent, cadàvers intel·lectuals amb poques mires. Ella ja feia temps que havia assumit que no podia demanar més i que devia embaladir-se amb la situació. Assumir-ho i gaudir de la seua posició. Una petita societat condemnada a morir al ritme del seu líder.