L'artista que volava.

S'obri l'orifici definitivament i la llum il·lumina de nou; com els ocells de foc que et protegeixen quan somies. L'esperança omple ara tot el teu cos i la ment s'eleva. El centres de poder s'apropen cap a tu, et senyalen, però la força de la teua ment els supera. Ara viatges de nou. Alces el vol i des de l'altura observes el món amb calma, com és possible que tot siga tan estrany? Però no...

Ara vola i no dubtes, recorda que et necessitarem així el dia que tot rebente.