Apuntalava sobradament, insistia sobre el mateix concepte i es dedicava a jugar, obsecada, dins d'un mateix cercle. Des d'allí pensava dominar el món com qui situa la mirada més enllà. Amplitud i prepotència. Però en realitat havia caigut presa d'una voluntat que no li permetia res més que això. Podria haver abandonat, deixar-ho, deixar de jugar-hi, però el seu valor li ho va impedir. Una mescla estranya de coratge i pànic s'havia instal·lat en la seua ment.
Es va assomar a la finestra, la mirada li bullia a pesar del seu estat anímic. Empresonada dins d'aquella fortalesa que ella mateixa havia creat, pensava cada dia en com de diferent podia ser la vida allà fora. Per què es comportaven d'aquella manera? Per què ella no podia formar part d'allò?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada