La infància és l'espill d'una època, o si ho preferim, de les etapes que solen definir la història d'un esdevenir constant. La imatge, en aquest cas, és un instrument que ens permet accedir als camins de la història i de la filantropia humana de vegades dolça i de vegades crua.
Especular, investigar, i obrir noves lectures o sistemes d'idees necessaris per a la transformació constant del nostre present és una activitat que no ha cessat d'ençà que l'ésser humà lluita contra les seves pròpies contradiccions. Tant és així, què els més lletraferits no podem escapar al fet d'escriure quan la imatge es presenta com una finestra evocadora a través de la qual podem mirar, veure, i construir nous pilars de paraules.
Si repassem la fotografia de document, observarem que els infants ocupen una posició preponderant. Potser siga un tòpic, però més enllà de les valoracions estètiques existeixen causes i raons transcendents que poc tenen a veure amb els veredictes estètics que ens proporciona el nostre estat de benestar i/o la nostra manera d'entendre l'art.
A Palestina es viu al límit. A mig camí entre la simpatia i l'esquizofrènia. La pressió psicològica col·lectiva i la voluntat de viure, generen una fricció difícil de definir. Evidentment, entendre l'amalgama d'estímuls que compon la societat palestina a nivell psicològic és força complicat. El record, el rancor i la rabia fan que les històries es creuen, i la por es transforma, en el pitjor dels casos, en un escut de silenci. La necessitat de fugir i de trobar un espai de pau es fa palesa quan observes el contrast entre l'hostilitat d'un món injustament configurat i el somriure generós dels xiquets.
La seva mirada és el reflex de l'esperança, però en el cas dels xiquets palestins cal dir que han nascut al costat dels check-points, cases enderrocades, familiars assassinats, i molt lluny d'altres realitats. Més enllà del mur de la vergonya existeix un món que la majoria només podran conèixer a través de les pantalles dels televisors o d'Internet.
Així doncs, cal dir que aquesta imatge no és una proposta fotogràfica creada per a qüestionar els límits de les possibilitats estètiques de la fotografia, ni pretén tampoc passar a la posteritat, simplement és el testimoni d'uns fets inhumans que de moment no han deixat de succeir i que són bàsicament la conseqüència d'una barbaritat que no cessarà fins que la comunitat internacional condemne els crims de l'estat d'Israel i li arranque tots els seu privilegis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada