Suïcidi en veu alta.

-... Ah entusiastes! Què no sabeu? Moltes coses. Res pràcticament. No en sabeu d’oratòria ni de teories, no intuïu que punts de vista  divergents poden coexistir, que és de la suma de cadascuna de les visions d’on naix l’alternança, el flux…

No sabeu de moltes coses i per això jo sóc aquí. Hauria d'instruir-vos per a obrir el camí que condueix a la veritat?

Tot és mentida. Tot allò que hem après. Sou com recipients aparentment plens de vida, però no. Eixireu al carrer i observareu que cap de les vostres propostes és escoltada. La vostra veu, les vostres idees, s’apagaran en un silenci discret i fulminant: la indiferència.

Gràcies per escoltar-me entusiastes, vos dec part de la meua vida, sense la vostra energia seria impossible mentir. Gràcies per tot...

Ara me’n vaig, me n'he d’anar.

I seguidament va traure una pipa i es va fotre un tret al cap.