La pau, el desig, les confusions donades d'un moment erroni, l'amor, la convicció, la sensació de no haver-se equivocat o la sensació de no haver sentit res abans d'equivocar-se.
Podríem intentar definir-ho tot, de fet, ja ho fem. Ho fem contínuament quan intentem de-construir o analitzar moments, tornar a pensar, escriure'ls per exemple.
Els llibres d'autoajuda són per a ignorants.
Sempre diuen això aquells que creuen tenir-ho tot ben clar. Aquelles i aquells que saben amarrar les seues emocions. Jo abans també ho pensava però, sincerament, puc afirmar que no sóc implacable.
Més bé al contrari.
Ningú ho és, i és per això que repensem els nostres actes, reflexionem i intentem reconstruir les converses amb el nostres avinguts si és així com vivim la vida.
Hi ha moltes maneres de pensar, de reconstruir, de reflexionar, però si el fet de pensar no millora la nostra salut, possiblement ens tornem a equivocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada