Batalla de porcs.

Des d'aquella finestra podien veure-ho quasi tot. Era com un teatre i tota la gent que passava esbossava somriures malèvols, tètrics...

La finestra era una forma d'emmarcar el món exterior. Des d'allí tenien una gran panoràmica, però sobretot la plaça; els interessava la plaça perquè sabien que no hi havia escapatòria. La plaça s'havia convertit en el nucli, qualsevol soldat que hagués de fer un moviment mínim hauria de passar per allí.

Portaven setmanes allà amagats, massa temps potser, i la seva concepció de tot allò que esdevingués fora d'aquell petit apartament era del tot fàl·lica, unidireccional.

Amb el temps els pensaments s'havien convertit en petites pedres, ja sabeu, la ment s'ha d'endurir per a no decaure. Això ells ho sabien, però ser conscients no era suficient, els traumes son inevitables i més encara quan es tracta de matar algú. Veure morir i seguir pensant que val la pena...

Vincent Calduch havia construït una metralladora amb trípode. El trípode estava darrere del cristall i apuntava la punta del canó a fora. L'escena era impressionant. Al seu voltant cortines velles i draps apuntalaven les parets cobertes amb cartons, hi havia paquets de papes i pots de cerveza per tota la casa, i ells, que des de feia dies no havien tocat ni gota d'aigua, feien olor.

La metralladora era de ferro, més algunes peces que havien confeccionat amb retalls de llaunes i tubs de fontaneria. Vincent disparava a la mínima. Li agradava la màquina i disparar el feia sentir-se gran. S'havien convertit en individus estranys. D'alguna manera tot havia canviat, ja res era com els havien promès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada