Extrarradi.

Arranca, fuig, i trenca amb totes les barreres que suposen un estat immòbil. Evidentment, si! Vitalista i revolucionat, encara que la paraula puga resultar empallegosa. Existeixen, han d'haver més enllà dels convencionalismes i de les quotidianitats menys actives, maneres alternes que ens permeten seguir.

Contribuir o accelerar les nostres cabòries és necessari.

Trivialitat també pot ser allò que considerem verdaderament important. Al cap i a la fi, blanc o negre, negre o blanc; el fet no sol escapar a la consciència de ser una inèrcia espiral. Una manera cíclica repetida constantment.

Narrar històries, contar alguna cosa, ser guardià o enemic de la moral, o un creador d'estètiques outsiders. Diuen que son tantes les possibilitats...
Una distància abismal entre l'emissor i el receptor, o més bé al contrari. Inclús la possibilitat del silenci quant del que es tracta és d'una qüestió més formal.

Tot és virtual al principi. L'altruisme és el factor clau que ajuda a cimentar els inicis de les activitats que en el millor dels casos, si s'estabilitzen, poden arribar a cristal·litzar. Una tasca que es concreta amb l'avanç d'un treball continuat i que en un futur pot actuar com a pilar de suport per a les possibles / futures noves vies.

Els projectes més interessants practiquen la cultura que es treballa des de fora dels cercles d'activitat més oficials, i evidentment, sempre existiran relacions o lligams, però mantenir l'equilibri, mantenir la distància en els moments adequats és (o era fins ara) la millor manera per tal de protegir-la i de protegir, també, als agents generadors que alimenten amb ingenuïtat indispensable la màgia per a les noves possibilitats.

Com definir-ho? Com classificar-ho? Realitat o ficció?

Construir un llenguatge basat en la comunicació i en la immaterialitat i generar moviments ciutadans, o fer lectures catalitzadores de les manipulacions o les interpretacions fa uns anys era impensable a certs nivells. Actualment és una realitat.

El millor moment per a opinar, el millor moment per a pensar és ara. Ara i sense por.

No és possible, en canvi, dissenyar una estratègia a priori, el model més adequat no existeix fins que no s'arriba al final de la carrera. El camí, com es sol dir, es fa caminant, i les referències només seran punts de partida.
El cicle es senzill si l'entenem com a tal. Una tasca complexa que es pot abordar des de diferents sectors i que implica un fort compromís moral, o perquè no dir-ho, de militància.