Com una paradoxa es presenten fets i realitats tan humans com l'acte de dubtar. El fluir de l'alegria o la necessitat de retrobar a la persona estimada són, senzillament, misteris que només es resolen sentint. Com el menjar i el beure. Saciar la fam o dormir d'esgotament...
Así és quan la consciència, quan la voluntat conscient, deixa de jugar el seu paper. No valen teories.
L'amor no es pot pensar.