Arranca, fuig, i trenca amb totes les barreres que suposen un estat immòbil. Evidentment, si, vitalista i revolucionari, encara que la paraula ja comença a fer-se empallegosa. Existeix, ha d'haver, més enllà dels convencionalismes i de les quotidianitats menys actives, maneres alternes que ens permeten seguir.
Contribuir o accelerar les nostres cabòries és inevitable.
Trivialitat? Trivialitat també pot ser allò que considerem verdaderament important. Al cap i a la fi, blanc o negre, negre o blanc; el fet sol escapar a la consciència de ser una inèrcia espiral. Una manera cíclica repetida constantment. El temps corre, tot es transforma, i així caminem.
La Terra gira. Entendre el progressivitat, o si més no, la transformació, ens permet refer-nos. Estudiar el passat i pervindre el futur son sinergies conegudes que han estat qüestionades o re-inventades. Pensar-les, ja siga des d'una perspectiva més o menys dogmàtica, és assumible. Tant com la norma. El "si" i el "no".
No cal dramatitzar, vull dir, no cometem l'error de situar-nos fora, o siga, d'alienar-nos. Escriure en primera del plural és una forma ridícula quan et mires i et veus sol però més encara si et mires i no et veus. Una qüestió d'actitud amb una tasca que possiblement no siga tant necessària. Excés de virtut. Ser un crac o estar completament boig, o almenys això diuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada