Fins ara havia utilitzat un sistema basat en la improvisació total y en la superposició de capes. Els últims quadres que he estat treballant respiren un altre aire. D'alguna manera he reduït el ventall de possibilitats i m'he centrat en la pulsió gestual com a eina base. L'automatisme pictòric, sobre el que ja havia escrit anteriorment, va convertint-se en un recurs plàstic que camina a mig camí entre el control i la visceralitat. Existeix en aquesta estètica algun vestigi del surrealisme abstracte, però sincerament, no crec que "la pulsió" en aquestos quadres siga associable amb la fantasia dels somnis surrealistes figuratius y/o abstractes, així com tampoc crec que siguen una forma d'extracció de pensaments concrets amagats al subconscient.
El surrealisme utilitzava en el seu imaginari figuracions i transfiguracions que donaven als espais una forma de representació onírica que recordava als somnis. L'exemple més evident o més fàcil era la pintura de Dalí. D'ahí la seva popularitat.

L'expressionisme abstracte en canvi, porta aquestes premisses al extrem, Arshile Gorky o Willem de Kooning per exemple, mantenen aquestes relacions amb el surrealisme, no obstant, les formes i les linies avancen cap a una abstracció més radicalitzada, comença a perdre's la representació.

Si analitzem l'obra de Jackson Pollock per exemple, observarem que la configuració del famós dripping no es tant casual com es pensa. La psicologia de la pintura guarda incògnites interessants al voltant del subconscient, però en la seva configuració, l'abstracció gestual també respon a qüestións perceptives y cognitives que fan que l'artista prenga decisións. L'elecció del color, per exemple, mai es casual.

Fins ara, la ingenuïtat més real ha estat la dels infants. El descontrol tècnic, la inestabilitat del traç, no afecta a la composició de l'espai ni a l'elecció dels colors, però si revela una llibertat total a l'hora de disposar les línies o les taques sobre el paper.

3 comentaris:

  1. Hola, m'agrada molt com escrius, les justificacions estètiques que aportes als teus quadres son fonamentals per a apropar l'art cap a una comprensió més profunda i col.lectiva, al meu entendre tan sols explicant el procés de creació que es deriva de l'obra es conseguirà superar un possible rebuig de l'observador menys ilustrat, encara que aquesta no siga la teua intenció, a més clar, d'invitar a la reflexiò.
    El primer home registrat com a cyborg es diu Neil Harbisson.

    ResponElimina
  2. Pienso que el automatismo pictórico es un recurso controlado. Aunque suene contradictorio; pulsión automática-control. Tenemos cierta tendencia a componer incoscientemente, al equilibrio espacial,a la simetría, a la coherencia de la forma.Los impulsos, de alguna manera estan subordinados a nuestros prejuicios perceptivos. Al igual que tendemos a cerrar formas, a distinguir entre fondo y figura, o a contabilizar objetos de forma involuntaria; como cuando vemos un rótulo escrito y no podemos evitar leer lo que pone.El automatismo se configura a partir de un aprendizaje a largo plazo muy interiorizado, que todos poseemos y es parecido entre los individuos de una misma cultura. Sin embargo, alguien que no poseea estos prejuicios perceptivos, desligado de nuestro código de signos ancestral,si nos desligamos de este atavismo, relativo a la percepción visual, podremos crear una forma nueva.Aunque quizás no seamos capaces de comprenderla.

    ResponElimina
  3. estic completament d'acord. mil Gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina