Fins a quin punt es possible abstraure's sense necessitat de pensar a quines causes pot ser adscrita la blanca cadira que ahir vaig poder de-construir a base de martell i alicates?
Escric, escric, escric, i jugue amb les paraules i amb la tautologia que comporta la reversibilitat, o siga, el jo sobre el jo.
Quina força tenen les paraules i el llenguatge quan s'utilitza un codi que no entén ningú? Estic escrivint amb sinceritat o solament es un joc? Una exhibició?
Quants segons he trigat a escriure una oració sense pensar ?
Maleïsc la gràcia dels qui creuen que amb la mala llet aconseguiran alguna cosa i maleïsc el dia en que vaig creure que la lluita per l'ego valia la pena.
Després de contar-vos aquest conte segurament pensareu que la literatura només es la capacitat estètica-plàstica d'un individu per a crear realitats més o menys creïbles, jo per la meva part vos diré que aquest text es una merda. No em dona la gana de sotmetrem a ninguna prova que m'acredite, vull ser lliure i vull que m'escolten quan parle.
Supose que tots volem que ens escolten quan parlem... Però bé els elefants sempre han tingut quatre potes.
No se... Com ho veieu?
Quina roba li puc comprar per a la boda de la girafa?
Nietzsche ja deia que el llenguatge és una invenció del ser humà per a poder expresar-se, i que pot arribar a ser tan abstracte i enrebuscat, com simple i clar per tal de facilitar-nos el procés de comprensió o conduir-nos a un PLAER estètic i filosòfic.
ResponEliminaLa baralla entre nosaltres mateixos i les paraules, i l'art, i les relacions humanes és constant... i fructífera! Si és dóna el cas en que també és atraent (morbosa?) segurament serà cada vegada més circular. I espere que aquest roda que roda siga obert, en forma d'espiral no estaria mal, així que ens aporte diferents camins i voltes, i no ens tanque ni ens faça quedar mirant-nos el melic.
Jo trobe que si per a la boda no li compres roba i proposes anar sense ella serà més divertit... tu què trobes???
gràcies pel teu comentari.
ResponElimina