Últimament els meus treballs s'havien tornat completament abstractes i intuïtius, la figuració era un tipus de construcció que no contemplava en absolut. Els meus quadres solen ser conclusions que amaguen darrere seu una lluita plàstica formal que tal vegada a algú li podria resultar exagerada.
Mai he estat del tot segur en quant a la programació de la meva manera de treballar. El meu sistema podríem dir que és un "no sistema". No puc demanar-me a mi mateix una definició concreta però crec que més o menys soc conscient del zig-zag que experimenta la meva ment a mesura que avança la praxis.
Tòtem és un exemple d'aquest sistema de treball. A aquestes altures tots sabem que l'abstracció plàstica va molt lligada a la tautologia, però amb Tòtem l'última intervenció, l'instant que precedeix el final del procés de creació em va obligar a resoldre'l d'un altra manera.
La deriva pictòrica em fa pensar que la totalitat de la meva obra és divergent i multi direccional però no considere que aquests factors puguen ser contraproduents.
En aquesta peça retrocedeixc de forma curiosa i reapareix la representació en forma de metàfora.
La figura central es presenta com un gran tòtem que em recorda les cultures tribals africanes. Sempre he pensat que la ciència racional i la fe religiosa tenen un lligam quasi ocult, i es que assolir un sistema de pensament siga màgic o racional no deixa d'atendre una necessitat bàsica de l'home: crear formes articulables que donen sentit a la realitat. Així doncs, si volem, un "tòtem" és comparable amb una obra d'art occidental, és comparable amb una imatge religiosa i també es podria comparar amb una fotografia d'un gran pensador.
Un tòtem és comparable amb tots aquells objectes representatius que per raons diverses estan dotats d'una aura que els divinitza.
Quan dic "tòtem" parle del concepte "aura" però aquest quadre igual que molts altres s'ha configurat en si mateix com una casualitat. Així doncs, quin grau de compromís conceptual poden tindre les meves paraules amb aquest quadre?
Quan pinte treballe amb el subconscient, no pense amb totes aquestes idees, aquests pensaments surten en altres moments estimulats per una imatge concreta. Les imatges ens proporcionen estímuls que ens impulsen a pensar idees que estan directament relacionades amb les nostres lectures. Jo crec que els quadres no son contenidors de paraules, la paraula és un element neutre i associable al que molts artistes ens hem acostumat i em omplert de connotacions.
S'ens fa impossible entendre un art de la plàstica si no va acompanyat d'un art de la paraula...
Veieu...? ja estic de nou amb la tautologia!
Amb açò no afirme que aquest treball careixca de contingut metafòric, però desconfie de nosaltres (els artistes plàstics) cuan el fet de posar títols a les nostres obres es converteix en una obligació dogmàtica que ve condicionada per un manera de fer i entendre l'art que s'ha anat amanerant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada