L'esperança en el futur s'havia tornat una quimera.
Ningú era
capaç de projectar una idea clara del que seria possible. Els resultava
tan difícil creure en els líders que només podien mirar-se a l'espill. Mentre, la
confiança en un mateix els abocava a un combat sense pietat per la supervivència.
Però
l'esperança existia, com un espectre ocult, entre un segment concret de
la societat esperant a ser descoberta. Ella, sàvia i ancestral, havia
decidit encomanar-se a les dones.
Sabia que els éssers humans eren capaços de moltes coses i havia dissenyat un joc al qual només tindrien elles l'accés.
Havia dipositat la clau del canvi allà, entre la boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada