Últimament tinc una estranya sensació de retrocés. Em sent plenament identificat amb l'automatisme quan execute els traços sense mirar. Aquesta sensació de descontrol m'agrada. Tal vegada siga aquest estat o aquesta pràctica el recurs més sincer que he fet servir fins al moment. Els treballs pareix que es resolen amb més simplicitat. No son treballs amb molta quantitat de matèria, sinó més bé tot el contrari. Son més líquids.

M'agradaria arribar a configurar un quadre amb un únic traç nerviós molt fi. Una única pulsió. Comen-se a sentir-me de nou identificat amb els dibuixos senzills. M'interessa que el mig siga el més directe possible, però continue treballant amb molts quadres a la volta, de moment encara necessite construir el caos informal.