Les interpretacions dels cuadres realistes o transfiguratius solen tindre un transfons moral. Cuan la pintura es basa en la “realitat” sol tindre com a nucli temàtic a l'home i les seves contradiccions, per tant, diriem que l'artista només és un individu que, voluntaria o involuntariament, obri i investiga camíns que permaneixen ocults al cor de la mentalitat col·lectiva.
En el cas de Francis Bacon es evident que entre altres li atrauen els temes relacionats amb el catolicisme i la crucificció per la forta connotació mística i morbosa que aquests li ofereixen.
Crucifixións, cossos deformats, apunts de restes sagnants d'animals als escorxadors i figures que et fan recordar idees que tenen a veure amb l'individu urbà, domèstic i postmodern.
L'obra de Francis Bacon a dies d'avuí encara posa els pels de punta als sectors eclesiàstics perquè rasca ferides que encara no han sicatritza't, no obstant, jo soc dels qui creuen que les interpretacións construides de vegades donen a l'obra una càrrega dramàtica exagerada.
Francis Bacon elegeix i aborda els temes d'una manera intuitiva. No és plenament conscient de quines poden ser les conseqüències però té molt clares quines son les qüestions més atractives perquè per a ell només es tracta d'un joc.
Jugar amb la pintura jugant a fer el drama.
Artista dificil de classificar aquest, de construcció informalista, amb delit surrealista, evidentment expressionista però de manera incatalogable, passant pel racionalisme i amb herència postpicassiana.
ResponEliminaInteressant el post. M'agraden els blogs que parlen d'art, d'aquests en som poquets.