Ritme i hòsties.

Vaig, vaig.

Dençà d'allò ja se sap, ha vingut tot la qüestió posterior. Que els pintors nord americans de l'expressionisme abstracte varen ser recolzats per l'estat amb objectius clarament polítics i distants ja se sap, per tant, podem dubtar dels llibres d'història de l'art? 

La puresa en l'art. Els artistes del #contemporaryart s'observen víctimes d'una força centrífuga de la que no poden escapar però no abandonen l'activitat. Creuen en la llibertat total. En la creativitat total. En una creativitat equidistant de tot. 

Afirmen, en converses en off, que de tota la maquinària especulativa de l'obscur i vomitiu mercat de l'art actual ells només són un engranatge petit.

I en el passat? Seria això imaginable?

I doncs, podem dubtar ja dels llibres d'història de l'art? 

Ja si val?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada