Paradoxalitat abigarrada i agonia postmoderna.

Còmplices de l'hàbit de pensar són.

El luxe de tenir l'oportunitat de jugar amb el temps.

El permís de la casta burgesa per a tenir dret a la intel·lectualitat.

El simplisme o el populisme són enemics de la possibilitat oberta.

La política és un camp aigua-moll que no podràs evitar.

Un artista interessant és sempre un pallasso més o menys creïble.

Insinuar és la tècnica no concreta que et permet jugar en totes les aigües.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada