Reduïnt la realitat, juguem a obrir camins on la superbia que no ens agrada ens ha de dur pels trajectes fàcils i tenim la possibilitat d'evitar que ens enganyi.
Potser ens queda l'esforçada dolçor de no perdre la conciència, sinó cultivar-la sese renunciar mai a l'interés i el sacrifici, mirant-la, Veient-la i questionant-la cada dia per fer-la créixer, com mereix que fem l'amant al que estimem, cada dia, cada dia, de forma assenyada i sense acomodar-nos. Esforç, constància, dolçor.
mola mola,este no era el que vas escriure una vegà así?
ResponEliminaReduïnt la realitat, juguem a obrir camins on la superbia que no ens agrada ens ha de dur pels trajectes fàcils i tenim la possibilitat d'evitar que ens enganyi.
ResponEliminaI que ens queda?
ResponEliminaque be ho ha dit
ResponEliminaPotser ens queda l'esforçada dolçor de no perdre la conciència, sinó cultivar-la sese renunciar mai a l'interés i el sacrifici, mirant-la, Veient-la i questionant-la cada dia per fer-la créixer, com mereix que fem l'amant al que estimem, cada dia, cada dia, de forma assenyada i sense acomodar-nos. Esforç, constància, dolçor.
ResponElimina