Quines son les claus per a una "política cultural progressista"?



De gran rigor i coherència. Les seves propostes suposen una actitut compromesa i allunyada dels aspectes més comercials de l'art. La seva concepció artística pot entreveure's en una de les afirmacions: "L'art és una acció personal que pot valdre com a exemple, però mai tenir un valor exemplar". D'aquesta manera per a ell, l'art només té sentit quan ens fa conscients i responsables d'una realitat personal, normalment a través del propi joc de l'art.
Inicia la seva feina des de la pintura enquadrant-se aquesta dins l'informalisme, la seva única exposició dins d'aquesta tendència la realitza el 1962 a la galeria Lorca de Madrid. Posteriorment, el seu treball s'enquadra en l'art objectiu, constructivista i racional; el 1967 és seleccionat per al Primer Saló d'Art Constructivista. El 1968 després d'una estada a Nova York pren contacte amb el minimalisme.
D'una fase anomenada per ell mateix com a "pintura habitable" evoluciona cap a la construcció de llocs mitjançant "environements" i "performances". A partir de 1972 els seus treballs es realitzen en espais urbans principalment i la seva intervenció en grans espais dimensionals.

(http://es.wikipedia.org/wiki/Isidoro_Valc%C3%A1rcel_Medina)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada